Des de la seva obertura l’any 1971 la Punsola ha esdevingut un dels traçats més populars del Massís i la gran clàssica del Cavall Bernat. La via segueix al peu de la lletra l’aresta nord-est, primer per amables rampes, que poc a poc donen pas a un terreny vertical i fins i tot lleugerament desplomat…
El Ganivet de Diables resta empetitit per la contundència del Serrat de les Onze. No obstant la seva aresta esmolada i la cridanera fissura en forma d’arc per on transcorre la Reina-Sànchez fan que no passi desapercebuda i li retornen la rellevància que es mereix. La Paul-Gustau, oberta l’any 1973 pels membres del GEDE Paul…
Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de…
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica…
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les…
La Cadireta, un dels perfils més característics del nord montserratí demana que hi ascendim sense presses, per un cop al cim reservar una estona seient relaxadament sobre la bola somital, que esdevé el més exclusiu dels miradors. La via Guillem & Cia proposa ascendir-hi pel vessant est, en escalada combinada, només havent de menester un…
Quan la primavera esclata amb tota la seva potència impregnant Montserrat amb flaires de romaní és hora de tornar vers la Muralla Oest d’Agulles, encara que sigui fent-ho per la modesta Agulla del Contrafort. Singular roc aquest, separat de la Muralla per una estreta canal, atorgant-li així categoria d’Agulla. Pel seu vessant sud s’enfila l’encertada…
De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils…
El magnífic Congost dels Esplovins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa…
L‘Ou de colom és una d’aquelles rareses estrafolàries que només podem trobar a Montserrat. L’Ou fou l’última agulla de Montserrat en que s’usà la tècnica del tronc per salvar el desplom inicial. L’aresta Brucs, ja amb material d’expansió (del qual encara en resten algunes pitonisses al primer llarg) guanya primer el pedestal, per després enfilar-se…
Un dels encants de la regió d’Agulles és el fet de poder escalar diferents monòlits en una sola jornada. Si ens ho estudiem una miqueta podem anar saltant d’agulla en agulla pràcticament sense caminar. El Cap de Guerrer pot ser un bon punt de partida per una d’aquestes jornades agulleres. Situat molt aprop del Refugi,…
Encara avui, més de 50 anys després de ser oberta, l’Aresta Brucs de la Vespa, representa un repte gens menyspreable. Via de categoria, curta però intensa, no ens donarà treva fins al darrer metre. Si la volem escalar haurem de donar la talla i estar disposats a assumir l’exposició, sobretot al primer llarg, difícil de…
De característiques molts similars a la seva veïna Ratafia, Ot el Bruixot guanya el que seria la natural Aresta Brucs de la Filigrana fins enllaçar amb la magnífica Via Normal, que ens mena directament al cim d’aquesta original agulla. La via,d’esperit clàssic, es troba equipada a base d’espits, col·locats allí on toca, obligant-nos a oblidar…
Curt i intens itinerari amb la petja de l’escalda més clàssica i lògica. La via aprofita una magnífica i vertical fissura que ratlla mitja agulla i que ens permet evolucionar amb moviments francs i atlètics fins arribar a la delicadíssima travessa que ens mena a la primera reunió, on haurem de ser extremadament curosos amb…
Ll bell mig d’Agulles, la Filigrana s’eleva discreta, com un delicat capritx, que espera pacient ser escalada. Per arribar al seu minvat cimall ho podem fer a través de la via Original (degana de l’agulla i famosa perquè els seus primers ascencionistes van fer servir un clau cimentat per assegurar-se) o per l’elegant via Normal,…
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i l’Agulla del Frare de Baix, una de les més humils de Montserrat, amaga el que sens dubte és un dels quarts més deliciosos del massís. Divertidament acrobàtic i amb un ambient excepcional, no podem fer altra cosa que treure’ns el barret una vegada i…
Ens enduem una agradable sorpresa amb aquesta via, que a priori ens semblava menys interessant. Llevat de la primera tirada, peatge inevitable per arribar a les plaques superiors, la resta de la via ens regala una sèrie de trams atlètics i agraïts. Un sorprenent segon llarg sobre placa, un aeri flanqueig al tercer i una…
Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i…
El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar…
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i…
Pujar dalt del Barretet i relaxar-nos mentre ens delectem amb una de les millors panoràmiques de la zona del Sentinella justifiquen per sí mateix la llarga aproximació; i si a això hi afegim una roca de primera qualitat i un itinerari curt però divertit ja tenim excusa per arribar-nos a aquesta original agulla amb forma…
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
El nucli abandonat de Rúbies bé val una visita; enclavat a la falda occidental de Lo Peladet, conta amb una bona perspectiva cap a l’oest, que s’eixampla 360 graus quan arribem al cim de la cinglera: des del Turbón i les Maladetes, fins al Port del Compte i el Cadí. La via que ens duu…
L‘Esparraguera és una agradable escalada que, enllaçant una serie d’esperonets, guanya el cim de la Roca Gris pel seu vessant sud. La via, de dificultat molt moderada i poc mantinguda, compta però, amb alguns trams força elegants, com la vertical placa de la tercera tirada o darrer llarg que combina fissura i diedre d’una forma…
Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret. Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la…
Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols…
La muralla nord de la Serra del Cadí, any rere any castigada implacablement pels cicles naturals, que esmicolen les esveltes parets com si fossin terrossos de sucre, amaga bones perles només aptes per paladars aventurers. La roca del Cadí té mala fama i a l’Anglada-Cerdà podem fer un tastet d’aquest injuriat rocam. La via, d’una…
L‘Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns…